Els alumnes de 4t curs de Sa Graduada de Maó van crear els següents arranjaments per la melodia de la rondalla "S'home de l'albercoc".
dimarts, 24 d’abril del 2012
dilluns, 20 de febrer del 2012
Base Musical
Base musical de la melodia creada per 6è C de Nostra Sra de La Consolació
S'homo de s'Albercoc
S'homo de s'Albercoc
divendres, 10 de febrer del 2012
dimecres, 30 de novembre del 2011
Poesia de L'amo de s'ubercoc
L'Amo de S'ubercoc
L'amo i madona viuen a un lloc
que s'anomenava s'Ubercoc .
El lloc era del senyor d'Aló.
Trastades feien sense compassió.
Es senyor arriba a s'Ubercoc,
van dir: es ferros couen sense foc.
Sense pensar-ho els va comprar
i l'amo el va poder estafar.
L'amo amb es ferros va mentir,
per al senyor fer consumir.
A casa seva els va provar,
i no li van poder funcionar
Quan el senyor s'en va adonar,
al lloc molt enfadat va tornar.
L'amo prepara una altra trastada,
per al senyor fer una aferrada.
Una altra broma li varen fer
amb un conill blanc missatger.
L'amo a sa tanca s'en va anar
per al senyor tornar a enganyar.
Es conill a ses mates va partir
quan madona el va deixar sortir.
L'amo amb es conill es va presentar
i es senyor el va voler comprar
A casa seva ho va provar
per sa seva intriga acabar.
-”L'amo i madona m'han estafat!,
es conill a sa vinya no ha arribat”
L'amo i madona un ca llop van matar
i dins un sac el van posar.
Es sac dins la mar tiraren
i moltes cabres agafaren.
Els dos nerviosos estaven
per sa broma que li preparaven.
Dins un sac es va voler ficar
i al senyor sa vida se li acabà.
Aquesta rondalla s'ha acabat
Esper que molt us hagi agradat.
Si la voleu tornar a sentir,
amb molt de gust la tornam a dir.
6èC CEIP Margalida Florit |
dissabte, 15 d’octubre del 2011
Juan Palomo
El productor Juan Palomo, després de passar les vacances, vol fer unes cançons amb les nostres rondalles. Ens convida a participar en aquest projecte.
dimecres, 30 de març del 2011
L'amo de s'Ubercoc
Fa molt de temps enrere, hi havia un pagès que vivia a s’Ubercoc, que és un lloc de Alaior situat darrera s’ormigonera.
I aquest l’amo era un poc punyeteret. I tenia un senyor molt botxot. Sa qüestió és que l’amo l’embolicava així com volia as senyor.
I un dia diu a madona:
- N’hi hem de fer una as senyor!
- I quina l’hi hem de fer?
- Tu de bon matí cou es xiurons ben cuits i quan vegis que ell és a prop, treu es ferros as pati, i hi poses s’olla amb es xiurons damunt i li dius: No no, es xiurons estan boni cuits!
Arriba es senyor a s’Ubercoc i diu:
- Bon dia!
- Bon dia bon dia! I què feis madona? Què feis aquí amb s’olla sense foc?
- I miri senyor, faig es xiurons i els he tenc boni cuits.
- I com ho heu fet sense foc?
- Idò! Aquests ferros sense foc couen.
- Me’ls heu de vendre aquests ferros!
- Eh! I jo què faria? I hem de fer foc per fer es menjar i amb aquests ferros em va molt bé perquè no en necessiten!
- No, no, no! Idò què en voleu? Me’ls heu de vendre as ferros!
- Jo ho he de consultar amb l’amo! Que n’està molt gelós des ferros! Biel, què en trobes? Que li venem es ferros?
- Venga, venga! Jo te’n donaré prou que podreu fer foc molta estona!
Així que, tal dit tal fet, li venen es ferros. I es senyor se’n va cap a ca seva amb es ferros a punyat i li diu a sa criada:
- Mira, demà matí, quan et sembli, poses es xiurons damunt aquests ferros i jo vindré de sa vinya devés es migdia i es xiurons ja estaran cuits.
- Je! Em pens que si que couran es xiurons aquí damunt!
- Que si que si! Jo ho he vist! Tu fes el que jo t’he dit i ja veuràs.
Es senyor se’n va a sa vinya i sa criada posa es xiurons damunt es ferros. Quan arriba es migdia, es senyor arriba a sa casa i li demana:
- Què, com ha anat?
- i... com vol que hagi anat! Es xiurons són crus! Avui no dinarà!
- Aquest repunyetero! Ja me l’ha feta! L’apretaré aquesta vegada! No em fotrà no! El posaré a puesto!
L’amo li diu a madona:
- Ara n’hi haurem de fer una altra! Perquè es senyor vindrà molt enfadat i sofocat! Mira, agafarem es dos cunillets blancs que tenim i jo me’n enduré un a sa tanca i quan vengui es senyor li dius que jo som a sa tanca i li dius: No passi pena, no passi pena, que jo enviaré es cunillet a sa tanca i l’anirà a cercar!
I així ho van fer. Arriba es senyor a ses cases i demana per l’amo. Madona li diu que és a ses tanques però que no passi pena, perquè enviarà es cunillet a sa tanca i l’anirà a cercar.
L’amo havia agafat s’altre conillet, s’havia amagat darrera ses cases i madona amolla s’altre conillet, que se’n va anar dins una mata. Al cap d’una estona l’amo es presenta amb es conillet:
- Serà possible açò! – va dir es senyor.
- Idò! Si jo ja li he dit que teníem un conillet que anava a cercar a l’amo quan volíem! Si jo no tingués es conillet pendria panxó d’anar a cridar a l’amo a ses tanques! I així ho tenc molt pràctic!
- Ai! Me l’heu de vendre!
- No! –li respon l’amo- Madona pendria panxó d venir-me a cercar a ses tanques!
- No, no, no me l’heu de vendre i jo vos en donaré molt!
I així va ser, li van vendre es conillet. Quan arriba a casa li diu a sa criada:
- Avui si que he fet una bona compra! He comprat es conillet aquest que em vindrà a cercar de sa vinya!
- Ja n’hi ha aferrada una altra l’amo! – li respon sa criada.
- No! Aquesta jo l’he vista! I sé com va s’assunto!
L’un demà, es senyor s’aixeca, li diu a sa criada que amolli es conillet quan l’hagi d’avisar per dinar, i parteix cap a sa vinya.
Però quan va ser es migdia, sa criada va amollar es conillet i aquest se’n va anar cap a unes mates. Es senyor espera que espera i “és Sol ja és avall i hauré de tornar i no m’han enviat es conillet!”. Així que, carregat de fam se’n va cap a ca seva i diu:
- Bo idò! Que no heu amollat es conillet?
- I ja l’he amollat ja! Vostè que és boig!
- Aquest repunyetero de l’amo! Ja me l’ha tornada a fer! Me’n va una darrera s’altre!
Se’n va cap as lloc i l’amo diu a sa dona que se n’han de pensar una altra.
L’amo tenia un canot lobo molt gros, el maten i el posen dins un sac. I arriba es senyor i li diu a madona:
- Repunyeteros! Me’n vau fer una s’altre dia!
- A noltros ens anava bé es conillet! No sé com és que no li ha anat bé a vostè –respon madona.
- No! –diu l’amo- Avui estic molt preocupat! Veig que avui a la mar hi ha moltes cabretes. Si em posàssiu dins un sac i em tiràssiu dins la mar en podríem agafar unes bones quantes!
- Si! Es boc arreplegaria i no cabres! –diu es senyor.
- Bonu! Ja ho veuríem a n’açò!
- Idò! Jo t’hi fotré dins la mar amb es sac!
Madona agafa es sac amb es ca a dins mort i li dona as senyor. Es senyor se’n va dalt una penya i “sasàs” dins s’aigo. Em pens que ara no em fotràs més!
Es senyor se’n va cap a ses cases i l’amo al cap d’una estona apareix amb un falcat de cabres.
- Serà possible! – diu es senyor.
- Idò –li respon l’amo- no veu ses cabres que hi ha dins la mar avui?
- I què vas enserio?
- I tant que vaig enserio!
- Idò, poseu-me dins un sac que jo també vull agafar un munt de cabres!
El posen dins un sac i el tiren a la mar i es senyor encara hi és.
Rondalla contada per en Joan Coll Cardona, Ferreries.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)