Fa molt de temps enrere, hi havia un pagès que vivia a s’Ubercoc, que és un lloc de Alaior situat darrera s’ormigonera.
I aquest l’amo era un poc punyeteret. I tenia un senyor molt botxot. Sa qüestió és que l’amo l’embolicava així com volia as senyor.
I un dia diu a madona:
- N’hi hem de fer una as senyor!
- I quina l’hi hem de fer?
- Tu de bon matí cou es xiurons ben cuits i quan vegis que ell és a prop, treu es ferros as pati, i hi poses s’olla amb es xiurons damunt i li dius: No no, es xiurons estan boni cuits!
Arriba es senyor a s’Ubercoc i diu:
- Bon dia!
- Bon dia bon dia! I què feis madona? Què feis aquí amb s’olla sense foc?
- I miri senyor, faig es xiurons i els he tenc boni cuits.
- I com ho heu fet sense foc?
- Idò! Aquests ferros sense foc couen.
- Me’ls heu de vendre aquests ferros!
- Eh! I jo què faria? I hem de fer foc per fer es menjar i amb aquests ferros em va molt bé perquè no en necessiten!
- No, no, no! Idò què en voleu? Me’ls heu de vendre as ferros!
- Jo ho he de consultar amb l’amo! Que n’està molt gelós des ferros! Biel, què en trobes? Que li venem es ferros?
- Venga, venga! Jo te’n donaré prou que podreu fer foc molta estona!
Així que, tal dit tal fet, li venen es ferros. I es senyor se’n va cap a ca seva amb es ferros a punyat i li diu a sa criada:
- Mira, demà matí, quan et sembli, poses es xiurons damunt aquests ferros i jo vindré de sa vinya devés es migdia i es xiurons ja estaran cuits.
- Je! Em pens que si que couran es xiurons aquí damunt!
- Que si que si! Jo ho he vist! Tu fes el que jo t’he dit i ja veuràs.
Es senyor se’n va a sa vinya i sa criada posa es xiurons damunt es ferros. Quan arriba es migdia, es senyor arriba a sa casa i li demana:
- Què, com ha anat?
- i... com vol que hagi anat! Es xiurons són crus! Avui no dinarà!
- Aquest repunyetero! Ja me l’ha feta! L’apretaré aquesta vegada! No em fotrà no! El posaré a puesto!
L’amo li diu a madona:
- Ara n’hi haurem de fer una altra! Perquè es senyor vindrà molt enfadat i sofocat! Mira, agafarem es dos cunillets blancs que tenim i jo me’n enduré un a sa tanca i quan vengui es senyor li dius que jo som a sa tanca i li dius: No passi pena, no passi pena, que jo enviaré es cunillet a sa tanca i l’anirà a cercar!
I així ho van fer. Arriba es senyor a ses cases i demana per l’amo. Madona li diu que és a ses tanques però que no passi pena, perquè enviarà es cunillet a sa tanca i l’anirà a cercar.
L’amo havia agafat s’altre conillet, s’havia amagat darrera ses cases i madona amolla s’altre conillet, que se’n va anar dins una mata. Al cap d’una estona l’amo es presenta amb es conillet:
- Serà possible açò! – va dir es senyor.
- Idò! Si jo ja li he dit que teníem un conillet que anava a cercar a l’amo quan volíem! Si jo no tingués es conillet pendria panxó d’anar a cridar a l’amo a ses tanques! I així ho tenc molt pràctic!
- Ai! Me l’heu de vendre!
- No! –li respon l’amo- Madona pendria panxó d venir-me a cercar a ses tanques!
- No, no, no me l’heu de vendre i jo vos en donaré molt!
I així va ser, li van vendre es conillet. Quan arriba a casa li diu a sa criada:
- Avui si que he fet una bona compra! He comprat es conillet aquest que em vindrà a cercar de sa vinya!
- Ja n’hi ha aferrada una altra l’amo! – li respon sa criada.
- No! Aquesta jo l’he vista! I sé com va s’assunto!
L’un demà, es senyor s’aixeca, li diu a sa criada que amolli es conillet quan l’hagi d’avisar per dinar, i parteix cap a sa vinya.
Però quan va ser es migdia, sa criada va amollar es conillet i aquest se’n va anar cap a unes mates. Es senyor espera que espera i “és Sol ja és avall i hauré de tornar i no m’han enviat es conillet!”. Així que, carregat de fam se’n va cap a ca seva i diu:
- Bo idò! Que no heu amollat es conillet?
- I ja l’he amollat ja! Vostè que és boig!
- Aquest repunyetero de l’amo! Ja me l’ha tornada a fer! Me’n va una darrera s’altre!
Se’n va cap as lloc i l’amo diu a sa dona que se n’han de pensar una altra.
L’amo tenia un canot lobo molt gros, el maten i el posen dins un sac. I arriba es senyor i li diu a madona:
- Repunyeteros! Me’n vau fer una s’altre dia!
- A noltros ens anava bé es conillet! No sé com és que no li ha anat bé a vostè –respon madona.
- No! –diu l’amo- Avui estic molt preocupat! Veig que avui a la mar hi ha moltes cabretes. Si em posàssiu dins un sac i em tiràssiu dins la mar en podríem agafar unes bones quantes!
- Si! Es boc arreplegaria i no cabres! –diu es senyor.
- Bonu! Ja ho veuríem a n’açò!
- Idò! Jo t’hi fotré dins la mar amb es sac!
Madona agafa es sac amb es ca a dins mort i li dona as senyor. Es senyor se’n va dalt una penya i “sasàs” dins s’aigo. Em pens que ara no em fotràs més!
Es senyor se’n va cap a ses cases i l’amo al cap d’una estona apareix amb un falcat de cabres.
- Serà possible! – diu es senyor.
- Idò –li respon l’amo- no veu ses cabres que hi ha dins la mar avui?
- I què vas enserio?
- I tant que vaig enserio!
- Idò, poseu-me dins un sac que jo també vull agafar un munt de cabres!
El posen dins un sac i el tiren a la mar i es senyor encara hi és.
Rondalla contada per en Joan Coll Cardona, Ferreries.